Després d'una setmana de marxar de Nova Zelanda estem passant uns dies d'estiu a Australia, de moment posem unes fotos i quan poguem actualitzarem com cal amb més fotos i el que estem fent. Fins aviat!
AUSTRALIA
Roger
09/02/2011 19:23
Núria Fogueras
K bé k us ho passeu! I kina monada de nena... Vaya aigües, no? Esteu molt morenos! Akí hem passat uns dies de fred, però de moment sembla k pugen les temparetures mica en mica. Poseu-vos crema solar!!
09/02/2011 19:24
ignasi masferrer
a vera si torneu ja duna puta vegada k vull k komparem morenos, k jo tb u estik una mika!!!!! cuideu-vos i fins aviat!!!!!!!!
09/02/2011 19:24
ignasi masferrer
per cert esteu molt prims eh!!!!!
10/02/2011 23:54
charo hernandez
muy guapas las fotos y si que estais mas delgados, estos dias aver si recuperais fuerzas, besos.
02/11/2012 01:35
xcisiewvjd
I have learn some just right stuff here. Definitely worth bookmarking for revisiting. I surprise how much effort you place to make one of these magnificent informative website.
chanel wallet http://chanelwallet.ezweb123.com/
24/01/2011 03:16
KIWIS I TARANAKI!
Finalment hem aconseguit fer les dues últimes coses que teniem pendents abans de marxar de Nova Zelanda.
Hem pujat al Mt Taranaki (2518 m.) i hem pogut veure els kiwis (l'animal) encara que en una granja de reproducció.
Per pujar a Taranaki volíem fer una ruta de 4 dies que rodejava la muntanya en forma de con i l'últim dia pujar a dalt de tot per fer cima.
El problema va ser que just el dia que volíem començar i els dos següents, s'esperava un temporal a la zona i ens van recomanar no aventurar-nos.
De totes maneres i sota la pluja vam decidir començar la ruta encara que no de la forma prevista; vam fer el primer dia únicament 1 hora i mitja de camí fins al refugi al principi del tram que puja fins a la cima.
Vam tenir sort ja que a mig mati quan vam arribar al refugi va ser quan va apretar el mal temps i va durar tot el dia i part de la nit. Un vent que bufava fort i una pluja a estones intensa ens va tenir tancats al refugi masses hores com per gairebé tornar-nos bojos!
L'endemà ens vam llevar amb el temps calmat i amb força boira però vam decidir començar a caminar. Cap a la cima.
A mida que pujàvem la boira era més intensa i no veiem mes enllà de 15 o 20 metres. A mig camí pero la boira va quedar rera nostre per mostrar-nos per primer cop la part més alta del volcà.
La part final va ser bastant dura ja que moltes zones les vam haver de fer a quatre grapes i grimpant per les roques i la grava que dominava el camí.
Un cop a dalt amb un fort vent però sense boira vam poder disfrutar de les vistes i la baixada rapida va ser divertida gairebé corrents...
Vam tornar a fer nit al mateix refugi, i el tercer dia no hi havia restes de la tormenta i vam poder veure la montanya sencera i neta de boira.
Ara hem passat per Hamilton (on vam arribar després de fer 300km més d'autoestop) i Rotorua on estem ara. Ahir sota una intensa pluja vam poder anar a veure els Kiwis... per fi!
A partir d'ara ens queda poc a Nova Zelanda, i passarem uns dies a casa de la gent que vam conèixer fent la ruta amb la canoa que ens ha ofert casa de camí a Auckland, on estarem els últims dies i per preparar-nos per marxar cap a Austràlia, on passarem uns dies abans de tornar a casa.
Kia Ora!
KIWI, L'ANIMAL.
Mt. TARANAKI.
Roger
24/01/2011 19:47
Núria Fogueras
Kin animal més curiós jejeje. Almenys l'heu pogut veure. Realment tenies raó amb la muntanyeta...vaya tela! Em recorden a algunes de per akí, però el paissatge és xulíssim. Llàstima del temps. Vinga espavileu-vos a buscar receptes de paelles k heu de kedar bé ;) Fins aviat!
25/01/2011 06:47
Roger Fogueras
jaja avui nit de paella i sangria made in New Zealand; salut!
28/01/2011 00:23
ignasi masferrer
wai wai wai, pro si ja no us keda res per veure, ara k us patejareu australia o k???? k vagi tot mol b!!!!!! cuideu-vos
29/01/2011 19:26
charo hernandez
lluis es muy complicado pero es la unica manera de conectar con vosotros. hazle llegar a marina estamos bien todo es distinto ya hablaremos. besos estamos muy bien . mama y papa
31/01/2011 15:32
ciona robert
hola family k encare aneu tirant ? veig k els cubans tambe records a tots!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
03/02/2011 17:19
Núria Fogueras
Eooooo nois k passa? No sabem res de vosaltres! Ja esteu a Australia dins la onada de calor? Esperem saber algo aviat...un petó
04/02/2011 06:49
Jordi Costa
Hola Roger, El Joan m'ha explicat la teva aventura i he volgut saludar-te. Sembla que New Zealand és un país tan bén parit com es diu, no? Dons, a disfrutar que son dos díes.
Adéu company!
04/02/2011 16:56
Javi Pasquin
Que grans que sou!
Que acabi d'anar com fins ara el que us queda de viatge. Teniu fotos boníssimes!
Lluís! Amb el cabell ros seríes en Barney Stinson!!
Fins aviat!
04/02/2011 23:32
Pitu
Lluís, maldito!!! tant blanc i a hobbitton ets com una mena d'smeagol jajajaja, això de que t'havies posa't morenet és totalment incert!!! xD la familia obispa t'espera! que acabeu de passar-ho genial! ;)
24/02/2011 21:40
joan burcet
hola, no ens coneixem, pro ens varem trobar em els teus pares a la habana fa 15 dias. soc de blanes, tenia el restaurent patacanpo a blanes y el meu fill es cuñat de la lluisa merida que crec que va ser tutora de alguna nena en el coleggi del chanel. el motiu es que el dia 4 marxem cap australia i arribem a Perth y alla agafem un barco y fem un creuer per australia y nova zelanda y volia preguntarte algunas coses. al final arribem a sidney al dia 25 de març i hem agafat 2 nits de hotel, per coneixre be sidney.
16/01/2011 03:05
HOBBITON, POBLAT MAORI I NORTHLAND
Més fotos dels dies que hem estat amb la Marina i la Neus.
Fotos de Hobbiton a la ciutat de Matamata (on al març comencen el rodatge del Hobbit); també del poblat Maori (Te Po), on a part de veure un espectacle Maroi ens van donar el sopar típic amb carns cuinades amb la calor dels guèisers que també vam poder veure. El nord del país, amb Cap Reinga i Spirits Bay (la platja de petxines) i vam veure els documents que van firmar els Britànics amb els Maoris amb el nom de Tractat de Waitangi.
El dia 14 la Marina i la Neus van marxar cap a Austràlia altre cop, i ara estem a Auckland planejant els dies que ens queden a Nova Zelanda.
Farem una ruta de 4 dies per Taranaki i buscarem algun lloc on poder veure kiwis (l'animal) ja que no l'hem pogut veure en estat salvatge.
Aquí les fotos; fins aviat!
NORTHLAND
TE PO [Poblat Maori]
HOBBITON
Roger
16/01/2011 16:22
Núria Fogueras
Joer cada vegada us supereu amb les fotos! Com mola hobbiton!!!! Lluís li tocaves la panxa a la figura vermella...? I tu Roger, portes un penjoll? I aquestes llengües verdes? UiUi haureu d'explicar moltes cooooooses! Sembla k heu ampliat la tenda. Per cert Roger, fa dos nits k somio k et presentes d'improvist...serà k s'acosta el moment...? jejeje. Un petonasssss
16/01/2011 17:22
ignasi masferrer
ueaaaaaaa!!!!!!! deu nido am hobbiton, pro semble mol petit n???? per cert entenc k et vas colar per ferte la foto just a la porta n? ajajajajajjajaja, i el heysel o kom sescrigui es mol wapu, semblen unes cascades!!!! wenu tius, k us vagi mol b la ruta k voleu fer!!!!!cuideu-vos
16/01/2011 19:02
Mari Vazquez
Olaaaa!ja m'he posat al dia i he mirat totes les fotos, quins paisatges taaaan espectaculars que esteu veient i dels que esteu disfrutant!un petó, cuideu-vus moooolt i seguiu disfrutant i fent aquestes fotos taaan xules!
Oooooooh més fotos!! Jajaja què,ens trobeu a faltar eh eh, qui us desperta a les 3 del matí bufant per inflar una esterilla ara? Jaja! Espero que la caminata us vagi la mar de bé, almenys no haureu d'anar esperant a una que s'ofega amb 4 escales :P!! Ens veiem a Sydney o Malgrat, una de dos :)!! Petons!
18/01/2011 08:02
Neus Elias
PD. Gràcies per no posar la foto de Ruddolf ;)
21/01/2011 15:52
ignasi masferrer
ueaaaaaaaaaaa!!!!!! no se si ja u sabreu, pro aki malgrat i palafolls a caigut una pedregada de lostia, kuan va parar semblava k avia nevat!!!!!! per cert jo no vai a laltre punta del mon pro a principis de gener, del 2 al 6 anem a lanzarote o sigui k poder jo tb em poso morenu!!!!!!jajajajajajaajjajajaja cuideu-vos!!!!!!
22/01/2011 08:18
charo hernandez
muy guapas todas las fotos y supongo que la compañia de marina y neus habra sido agradable, despues de tantos dias solos compartir es bueno,espero que los ultimos dias sean agradables, besos.
22/01/2011 22:04
ciona
tot molt maco ja k aviat vindrem fins i tot nosaltres molt s records de llagostera
12/01/2011 00:26
FOTOS DES DE GENER
Pengem fotos que tenim pendents des de finals de desembre de la ruta de Abel Tasman a la illa del sud; una ruta de 4 dies que vam fer només en 2 per el poc temps que teniem, una ruta que passa per les platges de Golden Bay.
També posem les fotos de la ruta de Wanganui amb la Marina (la germana den Lluís) de 3 dies amb 2 nits amb canoa i kaiak per el riu que te el mateix nom que la ruta.
Vam estar a Taupo on amb la marina vam fer Bungy (puenting) al riu de 47m. d'alçada.
Amb la Neus (una amiga que ha vingut de Perth, Australia) vam fer una ruta d'un dia i 19 Km que passava per el parc Nacional de Tongariro.
Ara hem anat a veure Hobbiton (del Senyor dels Anells i on estan fent els decorats del Hobbit), i un poblat Maori amb un guèiser inclòs al mig. Fotos pròximament.
TONGARIRO
TAUPO
WANGANUI
ABEL TASMAN.
Roger
12/01/2011 00:30
Lluis Robert
FOGUERAAAAAAAAAS COMPRAT UNA SAMARRETA SENSE OLI I DEXAT DE TENYIR-TE LA LLENGUA
12/01/2011 14:36
Noelia Mateo
NOISSSSSSSS!!!!Q TAL?PER LES FOTOS JA VEIEM ESTEU BASTANT BE,EL MEU GERMA ALUSINA AMB LES FOTOS DELS ANIMALS,SEMPRE EM PREGUNTA SI EU POSAT MES,ANEU UNA MICA GRENYUTS,EH!JEJE.UN ABRAÇADA MOLT FORTA,Y FINS AVIAT
12/01/2011 21:37
Núria Fogueras
Ualaaaaa kina pasada!! Sembleu els protagonistes d'una peli amb akests paissatges... Lo del Puenting s'han de tenir...per fer-ho!! Roger quan tornis ens deixeras enrere perk estaràs mooooolt en forma! Ja veig k esteu en la vostra salsa. Bé nois, vaig a veure el barça- betis. Passeu-s'ho molt i molt bée (k ja veig k ho feu) Petons i fins aviat k ja keda poc ;)
14/01/2011 12:25
charo
muy chulas las fotos, lo de la canoa seguro que fue divertido, y la marina que salto , solo de verlo impresiona,estareis hechos unos deportistas con tanta ruta creo que de esta podeis hacer marcha o alguna maraton. besos y cuidaros los dos.
14/01/2011 23:43
ignasi masferrer
ueaaaaaaaaaaaa!!!!! kom mola n????pro i hobbiton hobbiton hobbiton!!!!!! u necessitu!!!! per cert esteu mol morenets eh!!!!!!!i peludets tb!!!!jjajaajjaaajaj cuideu-vos
28/12/2010 09:48
Mont Cook, Mont Potts "Edoras", Arthur's Pass i Costa Oest
El dia 24 vam passar la nit de Nadal al Mt. Cook, la cima més alta d'Australasia amb 3.754 m. d'alçada [fotos de 1 a 6], que era un dels principals punts que voliem visitar, i la veritat es que no ens va decepcionar. A la mateixa zona el Glaciar de Tasman [foto 7, 8 i 9].
El dia 26 vam anar a veure el Mt. Potts a la zona de Erewhon Station que es on a la pelicula del Senyor dels Anells: Les dos Torres es va filmar Edoras. Unes vistes a una vall impresionant ens van servir per fer una mica el boig creuant dos rius i pujant a dal on a la pelicula hi havia el castell. [fotos de la 10 a la 16].
El mateix dia vam creua Arthur's Pass [foto 17] fins a la Costa Oest per veure el dia 27 els Glaciars de Franz Josef i Fox, que per culpa de la pluja vam poder veure només de lluny. El dia 26 vam fer casi 900Km amb el cotxe.
El dia 27 vam pujar tota la costa oest fins a una zona d'acampada [Lyell] on durant tota la nit ens va ploure de manera descontrolada amb un vent que ens va aixefar la tenda varies vegades, doplegant els dos pals que l'aguanten. [hem hagut de comprar recanvis avui per substituir els trencats].
Es veu que el temporal ha afectat a gairebé tota la illa sud i han hagut de desallotjar moltes zones d'acampada per les que haviem passat dies anteriors. De camí vam passar per unes roques a la costa [fotos 22, 23 i 24].
Avui 28 hem pujat fins a Picton, per refernos dels 2 dies de temporal i on farem nit per demar fer una petita ruta de dos dies amb nit a una de les platjes de la Golden Bay.
La nit del 31 la pasarem a Nelson, esperem que cada un la passi el millor que pugui!!
BON ANY A TOTHOM!!
Roger
28/12/2010 13:24
ignasi masferrer
uauuuuuuu!!!!!!! kom mola nanus!!! vaya paisatges i vaya rutes k us esteu montan a de ser espectacular per cert sembleu hobbits a les fotos jajajajajjajajaajaajaja i lluis no tafeitis k kuan tornis et vull veure amb barba k no mu krek!!!!!! i tu roger si k et pots pelar k sembles de les juventudes del pp ajjaajjajaajajajajajajaaj cuidu-vos i passeu unes bones festes i una bona entrada dany am maniga curta cabrons!!!!!!dwwwwwwww
28/12/2010 21:34
Roger Fogueras
masfa cabron jajaja ahir em vaig tallar el cabell, pero a la foto surt aixi per el vent eh jaja. vinga que vagi be!
29/12/2010 22:19
charo hernandez
MOL BE NANUS ES BRUTAL LAS FOTOS UNA BONA ENTRADA DANY MILIU
30/12/2010 20:13
Mari Vazquez
ei nois! m'enalegru que estigueu bé, vaig veure que per on esteu hi hagut inundacions i vaig pensar en vosaltres! no tinc internet i estic una mica dsconectada, quan tingui mes temps miraré totes les fotos amb calma.
que tingueu una bona entrada d'any! segur que no la oblidareu mai, serà diferent a totes les anteriors ;)
un petonas per tots dos des del pueblo d part de la Maria, la Rosario i meu of course!
30/12/2010 23:40
Roger Fogueras
Mari gracies!! ens va enganxar el temporal però sense conseqüències greus. bona entrada d'any també per vosaltres, records! ;)
31/12/2010 15:41
Núria Fogueras
Eoooo forasters!! Com us prova l'entrada d'any nou? Espero k hagi sigut bona i l'any k ja heu estrenat també. Molt xules les fotos!! Weno segur k ara estareu de cubates porai. K tingueu molt bon any! Un petonassss de part meva i en Joan
31/12/2010 18:57
Jordi De Nicolas
BUENO TIUS US DESITJO FELIÇ ANY NOU...NOSE QUIN DIA ESTEU ALLA PERO TAN ES...QUE DISFRUTEU MOLT DE AQUESTA NIT TAN ESPECIAL QUE PER VOSALTRES SERA DIFERENT A LES DELS ALTRES ANYS...ENCARA QUE US TROBARE A FALTAR AL MEU PIS...QUE VA ESTAR BE EL SOPAR DE FI DE ANY PASAT AL MEU PIS !!! APA CUIDEU-VOS PUDRITS !
01/01/2011 00:38
charo hernandez
espero que elnuevo año , despues de talvez una resaca esteis animados, nosotros en casa ya podeis ver algo distinta la aventura, hable con marina y estava poco mas o menos como tu muy animada llamo dos horas despues que tu , cuidaros y vijilar que el año entro algo animadito. te queremos besos para los dos.
09/01/2011 11:37
Núria Fogueras
Eiii ja sé k no us és fàcil penjar les fotos, però tinc moooltes ganes de veure les canoes!! A veure com us ho vau fer jejeje
09/01/2011 22:20
Inma Jiménez
Perdidos!!!!, que no sé nada de vosotros desde esa llamada navideña, jajajajaja....espero que lo hayáis pasado bien en plan Pocahontas, a ver si coincidimos y me contáis....un beset
10/01/2011 16:58
laura nogales
donde estais metidos estais desaparecidoss bueno esper que esteis bien haber si hay pronto noticias y fotos que hay ganas de saber como va la aventura tan chula cuidaros muaaak
09/02/2011 16:08
AUSTRALIA
Després d'una setmana de marxar de Nova Zelanda estem passant uns dies d'estiu a Australia, de moment posem unes fotos i quan poguem actualitzarem com cal amb més fotos i el que estem fent. Fins aviat!
AUSTRALIA
Roger
24/01/2011 03:16
KIWIS I TARANAKI!
Finalment hem aconseguit fer les dues últimes coses que teniem pendents abans de marxar de Nova Zelanda.
Hem pujat al Mt Taranaki (2518 m.) i hem pogut veure els kiwis (l'animal) encara que en una granja de reproducció.
Per pujar a Taranaki volíem fer una ruta de 4 dies que rodejava la muntanya en forma de con i l'últim dia pujar a dalt de tot per fer cima.
El problema va ser que just el dia que volíem començar i els dos següents, s'esperava un temporal a la zona i ens van recomanar no aventurar-nos.
De totes maneres i sota la pluja vam decidir començar la ruta encara que no de la forma prevista; vam fer el primer dia únicament 1 hora i mitja de camí fins al refugi al principi del tram que puja fins a la cima.
Vam tenir sort ja que a mig mati quan vam arribar al refugi va ser quan va apretar el mal temps i va durar tot el dia i part de la nit. Un vent que bufava fort i una pluja a estones intensa ens va tenir tancats al refugi masses hores com per gairebé tornar-nos bojos!
L'endemà ens vam llevar amb el temps calmat i amb força boira però vam decidir començar a caminar. Cap a la cima.
A mida que pujàvem la boira era més intensa i no veiem mes enllà de 15 o 20 metres. A mig camí pero la boira va quedar rera nostre per mostrar-nos per primer cop la part més alta del volcà.
La part final va ser bastant dura ja que moltes zones les vam haver de fer a quatre grapes i grimpant per les roques i la grava que dominava el camí.
Un cop a dalt amb un fort vent però sense boira vam poder disfrutar de les vistes i la baixada rapida va ser divertida gairebé corrents...
Vam tornar a fer nit al mateix refugi, i el tercer dia no hi havia restes de la tormenta i vam poder veure la montanya sencera i neta de boira.
Ara hem passat per Hamilton (on vam arribar després de fer 300km més d'autoestop) i Rotorua on estem ara. Ahir sota una intensa pluja vam poder anar a veure els Kiwis... per fi!
A partir d'ara ens queda poc a Nova Zelanda, i passarem uns dies a casa de la gent que vam conèixer fent la ruta amb la canoa que ens ha ofert casa de camí a Auckland, on estarem els últims dies i per preparar-nos per marxar cap a Austràlia, on passarem uns dies abans de tornar a casa.
Kia Ora!
KIWI, L'ANIMAL.
Mt. TARANAKI.
Roger
16/01/2011 03:05
HOBBITON, POBLAT MAORI I NORTHLAND
Més fotos dels dies que hem estat amb la Marina i la Neus.
Fotos de Hobbiton a la ciutat de Matamata (on al març comencen el rodatge del Hobbit); també del poblat Maori (Te Po), on a part de veure un espectacle Maroi ens van donar el sopar típic amb carns cuinades amb la calor dels guèisers que també vam poder veure. El nord del país, amb Cap Reinga i Spirits Bay (la platja de petxines) i vam veure els documents que van firmar els Britànics amb els Maoris amb el nom de Tractat de Waitangi.
El dia 14 la Marina i la Neus van marxar cap a Austràlia altre cop, i ara estem a Auckland planejant els dies que ens queden a Nova Zelanda.
Farem una ruta de 4 dies per Taranaki i buscarem algun lloc on poder veure kiwis (l'animal) ja que no l'hem pogut veure en estat salvatge.
Aquí les fotos; fins aviat!
NORTHLAND
TE PO [Poblat Maori]
HOBBITON
Roger
12/01/2011 00:26
FOTOS DES DE GENER
Pengem fotos que tenim pendents des de finals de desembre de la ruta de Abel Tasman a la illa del sud; una ruta de 4 dies que vam fer només en 2 per el poc temps que teniem, una ruta que passa per les platges de Golden Bay.
També posem les fotos de la ruta de Wanganui amb la Marina (la germana den Lluís) de 3 dies amb 2 nits amb canoa i kaiak per el riu que te el mateix nom que la ruta.
Vam estar a Taupo on amb la marina vam fer Bungy (puenting) al riu de 47m. d'alçada.
Amb la Neus (una amiga que ha vingut de Perth, Australia) vam fer una ruta d'un dia i 19 Km que passava per el parc Nacional de Tongariro.
Ara hem anat a veure Hobbiton (del Senyor dels Anells i on estan fent els decorats del Hobbit), i un poblat Maori amb un guèiser inclòs al mig. Fotos pròximament.
TONGARIRO
TAUPO
WANGANUI
ABEL TASMAN.
Roger
28/12/2010 09:48
Mont Cook, Mont Potts "Edoras", Arthur's Pass i Costa Oest
El dia 24 vam passar la nit de Nadal al Mt. Cook, la cima més alta d'Australasia amb 3.754 m. d'alçada [fotos de 1 a 6], que era un dels principals punts que voliem visitar, i la veritat es que no ens va decepcionar. A la mateixa zona el Glaciar de Tasman [foto 7, 8 i 9].
El dia 26 vam anar a veure el Mt. Potts a la zona de Erewhon Station que es on a la pelicula del Senyor dels Anells: Les dos Torres es va filmar Edoras. Unes vistes a una vall impresionant ens van servir per fer una mica el boig creuant dos rius i pujant a dal on a la pelicula hi havia el castell. [fotos de la 10 a la 16].
El mateix dia vam creua Arthur's Pass [foto 17] fins a la Costa Oest per veure el dia 27 els Glaciars de Franz Josef i Fox, que per culpa de la pluja vam poder veure només de lluny. El dia 26 vam fer casi 900Km amb el cotxe.
El dia 27 vam pujar tota la costa oest fins a una zona d'acampada [Lyell] on durant tota la nit ens va ploure de manera descontrolada amb un vent que ens va aixefar la tenda varies vegades, doplegant els dos pals que l'aguanten. [hem hagut de comprar recanvis avui per substituir els trencats].
Es veu que el temporal ha afectat a gairebé tota la illa sud i han hagut de desallotjar moltes zones d'acampada per les que haviem passat dies anteriors. De camí vam passar per unes roques a la costa [fotos 22, 23 i 24].
Avui 28 hem pujat fins a Picton, per refernos dels 2 dies de temporal i on farem nit per demar fer una petita ruta de dos dies amb nit a una de les platjes de la Golden Bay.
La nit del 31 la pasarem a Nelson, esperem que cada un la passi el millor que pugui!!
BON ANY A TOTHOM!!
Roger
19/12/2010 04:19
KEPLER TRACK
Distància: +60 Km Temps: 4 dies Punt de sortida: Oficina del DOC, Te Anau. Punt d'arribada: Oficina del DOC, Te Anau. Circular: Si Descripció:
La Kepler track és una de les Great Walks més conegudes i dures que hi ha i també és la més llarga. Son 60 km. de recorregut marcat, tot i que des del centre on vam començar nosaltres han estat gairebé 70.
El primer dia era a priori el més dur ja que després de fer 9 km. Al voltant del llac Te Anau ens esperen 8 km més de pujada que ens porta des de 200 a 1000m d’alçada fins al primer (i únic) refugi on fem nit. El dia tapat pero sense pluja ens va ajudar a fer els últims 45 minuts fins al refugi ja que a diferència de la resta de ruta el camí no estava protegit per arbres. Abans d’acabar el dia vam aprofitar per visitar unes coves a prop del refugi.
El segon dia començava sense cap nuvol i ens esperaven dos trams de pujada i dos de baixada pero sense tant desnivell com el dia anterior. Va ser segurament el millor dia de ruta, les vistes impressionants des del Mont Luxmore i la zona més alta de la ruta (1500m) fins baixar a 500 m. on paseriem amb la tenda la segona nit. Aquí vam visitar una gran cascada a 20 minuts de la zona d’acampada. La nit va ser accidentada per culpa de l’ocell de la zona anomenat Kea (una mica més gran que un lloro). La Kea es menja tota la roba que es troba i va estar tota la nit picant les 4 tendes que hi havia a la zona d’acampada (inclosa la nostra on ens va deixar un “petit regal” en forma de forat).
El tercer dia era prácticamente pla, de 16 km però amb el cansament acomulat i sumat el fet que haviem estat "jugant" a espantar Keas la nit anterior. Vam arribar al Llac Manapouri on vam fer nit en una de les zones d’acampada més bàsiques que ens hem trobat (sense dipòsit d’aigua, tot i que vam cuinar amb l’aigua del llac) però poder la més tranquila de totes.
L’últim dia era el més llarg, de 20 km i l’únic en que va ploure.Vam decidir sortir aviat, i a les 7 del mati ja abandonàvem el campament. La previsió (aquest cop si) amb les capalines i la zona plana i tapada per bosc, va fer que no ens afectes negativamente i únicamente va fer que acceleressim el ritme i arrivessim en 3 hores i mitja a Te Anau (en vers de les 6 que marcava la ruta) on acabava la ruta.
Vam repetir el plat de macarrons com a premi, i vam descansar tota la tarda.
Gairabé 70 km de ruta en 4 dies, unes coves, camins per la cresta de muntanyes, cascades, rius, zones de bosc i vistes impressionants a montanyes nevades, inclos l’atac d’un grup de Keas, han fet que hagi estat una experiència única i una de les millors en el que portem de viatge.
Ara ens trobem a Quuenstown, preparant els últims dies de l’any que els pasarem de camí a Picton on a primers de gener creuarem en ferry per seguir amb l’aventura aquest cop a la illa Nort.
Bones Festes!!
Fotos:
Roger
12/12/2010 09:16
rakiura track
Distància: 36 Km Temps: 4 dies Punt de sortida: Oficina del DOC, Oban. Punt d'arribada: Oficina del DOC, Oban. Circular: Si Descripció:
"Segons la llegenda Maorí, Stewart Island va ser l’ancora de la canoa de Maui (illa Sud) quan va atraura
al gran Peix (illa Nort) des del mar. Separada de la illa Sud per l’estret de Foveaux, de 32 km, gairabé tota la
illa (el 85%) es va convertir en el Parc Nacional de Rakiura el 2002. Les seves platjes sense explorar, turons
plens d’arbustos, escarpada costa i aus autoctones, es convinen per convertir la illa en un paradis natural."
A principis de novembre, plantejant la ruta a seguir per la illa Sud vam decidir que aniriem a Stewart Island, i un cop arribat el moment, no tant sols la visitem, si no que decidim fer una ruta de uns 36 Km de 3 dies (encara que nosaltres la vam voler fer en 4 per aprofitar tots els campaments que hi ha per el traçat).
El primer dia fem uns 10 km (dels quals els 6 primers son per carretera per trobar l’inici de la ruta) fins arribar a Maori Beach. El dia càlid i tranquil, sumat a que el camí de moment era plà, fa que arribar a la platja i primera zona d’acampada sigui relativamente fácil tot i carregar amb el menjar de quatre dies.
Arribem passat el mig dia i despres de refrescar-nos una mica i fer un petit bany, dinem i passem la tarda descansant. Una llarga platja seguida d’un pont que creua un riu, es l’inici del tram del segon dia, que únicamente son 4 km fins a la següent platja, Magnetic Beach.
Allà arribem d’hora, i despres de dinar tenim una llarga tarda per devant, la qual aprofitem per arribar al refugi uns 200 metres més endavant. Ja que no hi ha cap lloc per deixar la brossa, preguntem al refugi i ens diuen que no la podem deixar; genial quatre dies carregant les deixalles. El segon dia també fa calor pero no hi ha massa a fer, així que improvitzem algun passatemps i passem la tarda fent partides de “Hundir la flota” a paper i boli; van ser molt interessants encara que no ho pugui semblar!
El tercer dia comença avisant-nos, just després d’esmorzar començà a ploure i encara ens quedava el tram més difícil, 12 km per zones de fang (ja ens havien avisat) i dos pujades que tot i no ser molt altes s’ens fan bastant cansades.
Per sort durant el dia no plou i la part més difícil la fem tranquilamente, fins que poc abans d’arribar al refugi (nosaltres navem 3 km més enllá, a la zona d’acampada) comença a ploure. Pensant que seria poca cosa seguim a ritme ràpid per les ganes d’arribar, i comenten l’estupid error de no posar-nos les capulines. Des del refugi al campament, tot el camí es ple de fang, en una de les baixades rellisco i posu el peu en una bassa, perfecte, sento en Lluís que riu…
Seguim baixant sense gaira miraments ja que nem empapats i tenim unes ganes bojes d’arribar. Dos minuts després sento com es queixa en Lluís una mica enrera, ha posat els dos peus al fang. Millor dit les dues cames gairabé fins al genoll, fins al punt de estar a punt de perdre el calçat intentant treure el peu del fang.
A partir d’aquí, decidim apretar el ritme fins arribar al campament ja que cada cop plou més. Una hora després, plens de fang despres de les continues relliscades, arribem a la zona d’acampada on és practicament impossible montar la tenda degut a la pluja i al fang que invaeix la zona.
Solució: montem la tenda sota el petit porxu que hi ha a cada zona d’acampada. La situació era bastant còmica, la tenda montada sota sostre, tota la roba estesa i tot bastant desordenat.Tot i així, entre picades de centenars de mosquits podem sopar i amb roba seca ens posem a dormir mentre segueix plovent.
El quart i últim dia no comença millor, de bon matí segueix plovent i ens hem de posar calçat i pantalons molls i enfangats del dia anterior, pero les ganes d’arribar al poble i menjar algo calent fa que els 9 km i mig que encara ens queden els fem a bon ritme i parant una sola vegada a mig camí. Arribem a Oban a les 11 del matí, 2 hores i mitja despres de sortir del campament. Allà avisem al DOC de la nostra arribada, recollim les coses de la taquilla que no ens han fet falta per fer la rutra, arribem al hostel, i després d’una dutxa, un bon plat de macarrons és el nostre premi.
Una ruta preciosa amb zones de bosc i platjes impresionants. És cert que la podriem haver fet en 3 dies pero així hem disfrutat més de la illa.
Ara ens trobem a Te Anau, tenim previst veure el fiord més famós (Milfors Sound) i el dimarts dia 14 farem una de les 3 rutes més importants que tenen aquí, de quatre dies també (Kepler Track de 60 km) que puja al Mont Luxmore de 1500 m.
Fins aviat!
Fotos:
Roger
06/12/2010 10:29
Waipohatu Waterfalls Track
Distància: 6 Km Temps: 2 hores 30 minuts Punt de sortida: Aparcament de la zona del DOC a Waipohatu. Punt d'arribada: Aparcament de la zona del DOC a Waipohatu. Circular: Si Descripció:
Una ruta a priori fàcil per la seva curta distància però les moltes pujades i baixades i molt dels seus trams plens de fang a causa de l'aigua i la humitat de les cascades la converteixen en una ruta de nivell mig, tot i que poder tot son excuses ja que la vam fer amb la panxa buida!
Espectaculars vistes i sensacions que transmet, es una ruta que transcorre en tota la seva totalitat per l'interior d'un bosc frondos i humit, ben preparada i adaptada amb ponts i troncs a les zones de fang i ben protegits els trams més compromesos.
Distància: 72 Km Temps: 7 hores 30 minuts Punt de sortida: Dunedin Punt d'arribada: Dunedin Circular: Si Descripció:
Després de llogar dues bicis al centre de la ciutat, voliem visitar la peninsula que hi ha passat el centre de Dunedin, la peninsula d'Otago.
Sabiem que hi havia 28 Km fins a l'extrem més allunyat, però tinguent tot el dia no ens preocupava massa. El dia era perfecte per fer bici, tapat i sense vent ni pluja.
Abans de sortir ens marquem el recorregut en un mapa a boli, i decidin començar.
De seguida que entrem a la peninsula comencem a pujar per uns camins esfaltats i de cases, i fins que no portem mitja hora no abandomen la població.
Teniem la intenció de visitar un castell que hi ha al mig, en un dels punts més alts, per tant, al veure la desviació hi entrem. Tot bé, el camí prou fàcil fins a l'entrada del castell, fins que ens trobem una taquilla amb un home que ens diu que s'ha de pagar tant per veure els jardins com per veure el castell (cada cosa per separat, uns 40€).
Decidim tornar enrera i seguir cap al final de la peninsula amb la intenció de veure uns petits bunquers abans d'arribar al final, on hi ha un observatori d'animals.
A partir de cert punt agafem un camí de sorra que ens fa baixar fins a nivell de mar, on reseguim dues grans esntrades d'aigua. Just abans de deixar el camí de sorra, ens esperava una bona pujada fins a uns 160 m.
Des de que tornem a agafar la carretera anant reseguint el mar, el camí es fa més fàcil pero no per això més tranquil; a part del trànsit li afegim les gairabé dues hores de bici.
Finalment arribem a l'observatòri. No hi dediquem massa temps ja que just arribar dinem i descansem una estona. La justa per reposar cames i estomac, i tornar a la bici. Eren les 16:15 hrs.
De tornada tot més fàcil, segueix sense ploure i decidim tornar per la carratera plana a nivell de mar (tot i les petites pujades de tant en tant).
Son gairebé 30 km. fins al final de la peninsula (més si contem que hem d'arribar al centre i despres pujar al càmping).
La tornada la fem gairabé sense aturarnos, i en bastant menys temps que el camí d'anada ens plantem a l'estació de Dunedin, gairabé al centre.
Menjem algo i pujem direcció al càmping que tot i semblar que ja estavem de la ruta, ens esperava al final d'una pujada criminal de 3 km sense parar.
Per fí al càmping, una dutxa i cap a dormir.
Un dia dur, avui a les 10 ens han entregat un cotxe de lloguer que tindrem 5 dies i ens permetrà visitar els Catlins.
Ara mateix ens trobem a Balclutha planejant la ruta d'aquets 5 dies.
Ens despedin, ja actualitzarem quan trobem una ciutat un cop visitat esl Catlins
PD: Tant en el track de Google Earth com en el de Wikiloc tan sols està marcat el recorregut d'anada de 38 Km (està en dues parts).
Distància: 13 Km Temps: 2 hores 30 minuts Punt de sortida: Kaikoura Punt d'arribada: Kaikoura Circular: Si Descripció:
La ruta comença al punt d'informació de Kaikoura, un poble situat a una petita peninsula a la costa
est de la illa sud de Nova Zelanda. Durant les dues hores de ruta hem recurregut tota la peninsula
pujant i baixant per uns camins preperats i d'altres que ens feien passar per dins de zones més boscoses.
La ruta es pot fer en poc més de 2 hores ja que nosaltres vam anar parant per fer fotos i menjar una mica.
Posem unes quantes fotos i la opció de veure el recorregut a Wikiloc o amb Google Earth.
Hem estat quatre dies a Oamaru, una ciutat que ha valgut la pena visitar encara que al principi teníem intenció de parar a Timaru en vers d’aquesta població.
La veritat es que em passat un bons dies (veient pingüins, passejant pel jardí botànic o per qualsevol altre part).
Fent un breu incís, cal dir que fent autoestop direcció Oamaru vam tenir molta sort. Primer perquè en una situació un tant còmica vam dir que anàvem a Omaita (en vers de Oamaru) i també perquè l’últim matrimoni que ens va portar es pensava que només em recollia a mi ja que en Roger buscava un lloc per acampar (degut a la hora que era.
Seguint el nostre itinerari, no em pogut visitar tot el que volíem però provarem de fer-ho de pujada.
Ara mateix ens trobem a Dunedin (daniden- es pronuncia).
Vam arribar a través de dos autoestops. El primer ens porta fins les Moeraki Boulders (està l'àlbum- són unes pedres a la platja [fotos 3, 4, 5 i 6]).
La segona que para ens porta directament fins a Dunedin. Ambdós surten a les fotografies; Taylor [foto 1] i Cheryl [foto 2].
Per ara portem entorn uns 534 Km. d’autoestop i veient el resultat ens plantegem fer-ho a la costa oest també.
Així doncs el pla de ruta actual es el següent; estar a Dunedin fins el dijous i després anar direcció als Catlins.
Demà anar cap a un càmping i estar fins dijous. Per circumstàncies que no venen al cas estem en un hostel (algun dia explicarem).
Dilluns i dimarts em decidit visita la ciutat, anar a la platja a posar-nos morenos. Sense oblidar el Barça que aquí és dimarts a les 9 del matí.
El dimecres em decidit llogar unes bicicletes (per uns 18 euros) de muntanya i conèixer la península en la que es troba la ciutat (península d'Otago).
Llavors el dijous pel matí marxaríem cap als Catlins. Aquest últim punt es el que balla més ja que em de consultar preus de cotxe. Ens agradaria visita aquesta àrea on hi ha parcs naturals i unes costes impressionants. Ens em plantejat fer-ho a peu encara que no és molt recomanable ja que només hi ha quatre poblacions en un diàmetre de 280 Km.
Així que mirarem d’agafar qualsevol vehicle motoritzat per estar per allà una setmaneta i acampar a càmpings públics o qualsevol altre lloc.
I això es tot per ara. La web la anirem actualitzant al llarg de la setmana amb fotos si podem. Abans de marxar cap als Catlins farem un escrit breu.
Des de d’un lloc que ni sabia que existia que tingueu un bon diumenge.
PD: Feu preguntes del que vulgueu, no tingueu vergonya.
PD2: Visca el Barça cap a Dunedin.
Pasades les 9 del matí, vam sortir del càmping de Christchurch direcció la carretera 1, la principal que creua tot el país amb la intenció de fer autostop i direcció Oamaru.
De seguida que vam començar a caminar ja vam veure que seria un dia difícil ja que feia força calor, i portàvem les motxilles un altre cop carregades fins a dalt de tot [fotos 1 i 2]. Vam fer uns 10 km (2 o 3 dels quals amb l'ajuda d'un carro de compra d'un supermercat) i veient que caminant no ens parava ningú vam decidir parar al voral a fer dit.
Van passar uns 10 minuts i ens va parar un noi jove d'uns 19 anys [no tenim foto] i ens va portar uns 40 km al sud de Chrischurch, on ens va deixar un altre cop a la carretera. Allà, vam estar uns 10 minuts més fins que un altre noi de 20 anys [foto 3] ens va recollir i ens va portar fins a Timaru, uns 120 km més.
Ens va deixar a la sortida del poble, on hi havia força trànsit, i ens va dur que era més fàcil que ens pares algú.
Dit i fet, no va tenir temps ni de pensar que fer si no ens recollia ningú, que un home d'uns 70 anys [foto 4] ens va recollir i ens va acostar uns 40 km més fins a Oamaru.
A mida que anàvem baixant cap a Oamaru, el dia s'anava tapant.
L'home ens va deixar en una cruïlla de carreteres.
Allà vam estar com dues hores esperant, ja que passaven pocs cotxes, i la majoria es desviàvem cap una altre direcció.
Feia fred i es feia tard; eren passades les 7 de la tarda i estàvem a 44km del destí final: Oamaru.
Quan ja estavem pensant on montar la tenda (o si més no posar els sacs per passar la nit), va parar un matrimoni gran [fotos 5 i 6] i ens van portar fins a la porta del càmping.
20:30 del vespre, objectiu aconseguit.
Vam arribar a Oamaru després d'un dia bastant dur a la carretera i després de fer uns 240 km. Ara estarem aquí fins el dia 27, i aprofitarem per fer unes visites a les dues colònies de pingüins que hi ha, i fer alguna ruta marcada per la zona.
Abans de marxar posarems les fotos dels pingüins i del poble que per el poc que hem vist es força tranquil i te bastantes coses per visitar.
Com sempre podeu preguntar el que sigui que intentarem respondre.
Una salutació des del cul del món!
Camping de Oamaru
15 de Novembre. Sortim del hostel de Kaikoura carregats com dos burros, fins el punt d'haver d'anar inclinats endavant per no caure. No obstant, vam tenir la sort de que al cap de mitja hora de camí un matrimoni (Bruce i Sandy) ens recollissin. Apareixen l’àlbum de fotos. Ens va recollir i ens portaren al lloc on ens allotjarem durant una setmana. Pel que em van explicar de joves havien fet autoestop per Europa (motiu pel qual ens recolliren) .Ens han estalviat 181 Km de camí.
Ara doncs estem a Christchurch a un càmping a 5 km del centre de la ciutat. Estem utilitzant la tenda que ens serveix per estalviar una mica de diners.
Referent a la ciutat, es una ciutat que convida a visitar-la i a passejar-hi a diferència de Auckland. Encara que tot just es comença a refer de les conseqüències del terratrèmol del mes de setembre.
Tot just em arribat així que hem vist poca cosa.
Si voleu pregunta alguna cosa, endavant.
Camping de Crischurch
AUSTRALIA
Després d'una setmana de marxar de Nova Zelanda estem passant uns dies d'estiu a Australia, de moment posem unes fotos i quan poguem actualitzarem com cal amb més fotos i el que estem fent.Fins aviat! AUSTRALIA