Distància: +60 Km
Temps: 4 dies
Punt de sortida: Oficina del DOC, Te Anau.
Punt d'arribada: Oficina del DOC, Te Anau.
Circular: Si
Descripció:

La Kepler track és una de les Great Walks més conegudes i dures que hi ha i també és la més llarga. Son 60 km. de recorregut marcat, tot i que des del centre on vam començar nosaltres han estat gairebé 70.

El primer dia era a priori el més dur ja que després de fer 9 km. Al voltant del llac Te Anau ens esperen 8 km més de pujada que ens porta des de 200 a 1000m d’alçada fins al primer (i únic) refugi on fem nit. El dia tapat pero sense pluja ens va ajudar a fer els últims 45 minuts fins al refugi ja que a diferència de la resta de ruta el camí no estava protegit per arbres. Abans d’acabar el dia vam aprofitar per visitar unes coves a prop del refugi.

El segon dia començava sense cap nuvol i ens esperaven dos trams de pujada i dos de baixada pero sense tant desnivell com el dia anterior. Va ser segurament el millor dia de ruta, les vistes impressionants des del Mont Luxmore i la zona més alta de la ruta (1500m) fins baixar a 500 m. on paseriem amb la tenda la segona nit. Aquí vam visitar una gran cascada a 20 minuts de la zona d’acampada. La nit va ser accidentada per culpa de l’ocell de la zona anomenat Kea (una mica més gran que un lloro). La Kea es menja tota la roba que es troba i va estar tota la nit picant les 4 tendes que hi havia a la zona d’acampada (inclosa la nostra on ens va deixar un “petit regal” en forma de forat).

El tercer dia era prácticamente pla, de 16 km però amb el cansament acomulat i sumat el fet que haviem estat "jugant" a espantar Keas la nit anterior. Vam arribar al Llac Manapouri on vam fer nit en una de les zones d’acampada més bàsiques que ens hem trobat (sense dipòsit d’aigua, tot i que vam cuinar amb l’aigua del llac) però poder la més tranquila de totes.

L’últim dia era el més llarg, de 20 km i l’únic en que va ploure.Vam decidir sortir aviat, i a les 7 del mati ja abandonàvem el campament. La previsió (aquest cop si) amb les capalines i la zona plana i tapada per bosc, va fer que no ens afectes negativamente i únicamente va fer que acceleressim el ritme i arrivessim en 3 hores i mitja a Te Anau (en vers de les 6 que marcava la ruta) on acabava la ruta.
Vam repetir el plat de macarrons com a premi, i vam descansar tota la tarda.
Gairabé 70 km de ruta en 4 dies, unes coves, camins per la cresta de muntanyes, cascades, rius, zones de bosc i vistes impressionants a montanyes nevades, inclos l’atac d’un grup de Keas, han fet que hagi estat una experiència única i una de les millors en el que portem de viatge.


Ara ens trobem a Quuenstown, preparant els últims dies de l’any que els pasarem de camí a Picton on a primers de gener creuarem en ferry per seguir amb l’aventura aquest cop a la illa Nort. Bones Festes!!

Distància: 36 Km
Temps: 4 dies
Punt de sortida: Oficina del DOC, Oban.
Punt d'arribada: Oficina del DOC, Oban.
Circular: Si
Descripció:

"Segons la llegenda Maorí, Stewart Island va ser l’ancora de la canoa de Maui (illa Sud) quan va atraura al gran Peix (illa Nort) des del mar. Separada de la illa Sud per l’estret de Foveaux, de 32 km, gairabé tota la illa (el 85%) es va convertir en el Parc Nacional de Rakiura el 2002. Les seves platjes sense explorar, turons plens d’arbustos, escarpada costa i aus autoctones, es convinen per convertir la illa en un paradis natural."

A principis de novembre, plantejant la ruta a seguir per la illa Sud vam decidir que aniriem a Stewart Island, i un cop arribat el moment, no tant sols la visitem, si no que decidim fer una ruta de uns 36 Km de 3 dies (encara que nosaltres la vam voler fer en 4 per aprofitar tots els campaments que hi ha per el traçat).

El primer dia fem uns 10 km (dels quals els 6 primers son per carretera per trobar l’inici de la ruta) fins arribar a Maori Beach. El dia càlid i tranquil, sumat a que el camí de moment era plà, fa que arribar a la platja i primera zona d’acampada sigui relativamente fácil tot i carregar amb el menjar de quatre dies.
Arribem passat el mig dia i despres de refrescar-nos una mica i fer un petit bany, dinem i passem la tarda descansant. Una llarga platja seguida d’un pont que creua un riu, es l’inici del tram del segon dia, que únicamente son 4 km fins a la següent platja, Magnetic Beach.

Allà arribem d’hora, i despres de dinar tenim una llarga tarda per devant, la qual aprofitem per arribar al refugi uns 200 metres més endavant. Ja que no hi ha cap lloc per deixar la brossa, preguntem al refugi i ens diuen que no la podem deixar; genial quatre dies carregant les deixalles. El segon dia també fa calor pero no hi ha massa a fer, així que improvitzem algun passatemps i passem la tarda fent partides de “Hundir la flota” a paper i boli; van ser molt interessants encara que no ho pugui semblar!

El tercer dia comença avisant-nos, just després d’esmorzar començà a ploure i encara ens quedava el tram més difícil, 12 km per zones de fang (ja ens havien avisat) i dos pujades que tot i no ser molt altes s’ens fan bastant cansades.
Per sort durant el dia no plou i la part més difícil la fem tranquilamente, fins que poc abans d’arribar al refugi (nosaltres navem 3 km més enllá, a la zona d’acampada) comença a ploure. Pensant que seria poca cosa seguim a ritme ràpid per les ganes d’arribar, i comenten l’estupid error de no posar-nos les capulines. Des del refugi al campament, tot el camí es ple de fang, en una de les baixades rellisco i posu el peu en una bassa, perfecte, sento en Lluís que riu…
Seguim baixant sense gaira miraments ja que nem empapats i tenim unes ganes bojes d’arribar. Dos minuts després sento com es queixa en Lluís una mica enrera, ha posat els dos peus al fang. Millor dit les dues cames gairabé fins al genoll, fins al punt de estar a punt de perdre el calçat intentant treure el peu del fang.
A partir d’aquí, decidim apretar el ritme fins arribar al campament ja que cada cop plou més. Una hora després, plens de fang despres de les continues relliscades, arribem a la zona d’acampada on és practicament impossible montar la tenda degut a la pluja i al fang que invaeix la zona.
Solució: montem la tenda sota el petit porxu que hi ha a cada zona d’acampada. La situació era bastant còmica, la tenda montada sota sostre, tota la roba estesa i tot bastant desordenat.Tot i així, entre picades de centenars de mosquits podem sopar i amb roba seca ens posem a dormir mentre segueix plovent.

El quart i últim dia no comença millor, de bon matí segueix plovent i ens hem de posar calçat i pantalons molls i enfangats del dia anterior, pero les ganes d’arribar al poble i menjar algo calent fa que els 9 km i mig que encara ens queden els fem a bon ritme i parant una sola vegada a mig camí. Arribem a Oban a les 11 del matí, 2 hores i mitja despres de sortir del campament. Allà avisem al DOC de la nostra arribada, recollim les coses de la taquilla que no ens han fet falta per fer la rutra, arribem al hostel, i després d’una dutxa, un bon plat de macarrons és el nostre premi.

Una ruta preciosa amb zones de bosc i platjes impresionants. És cert que la podriem haver fet en 3 dies pero així hem disfrutat més de la illa.

Ara ens trobem a Te Anau, tenim previst veure el fiord més famós (Milfors Sound) i el dimarts dia 14 farem una de les 3 rutes més importants que tenen aquí, de quatre dies també (Kepler Track de 60 km) que puja al Mont Luxmore de 1500 m.

Fins aviat!

Distància: 6 Km
Temps: 2 hores 30 minuts
Punt de sortida: Aparcament de la zona del DOC a Waipohatu.
Punt d'arribada: Aparcament de la zona del DOC a Waipohatu.
Circular: Si
Descripció:
Una ruta a priori fàcil per la seva curta distància però les moltes pujades i baixades i molt dels seus trams plens de fang a causa de l'aigua i la humitat de les cascades la converteixen en una ruta de nivell mig, tot i que poder tot son excuses ja que la vam fer amb la panxa buida!
Espectaculars vistes i sensacions que transmet, es una ruta que transcorre en tota la seva totalitat per l'interior d'un bosc frondos i humit, ben preparada i adaptada amb ponts i troncs a les zones de fang i ben protegits els trams més compromesos.

Distància: 72 Km
Temps: 7 hores 30 minuts
Punt de sortida: Dunedin
Punt d'arribada: Dunedin
Circular: Si
Descripció:
Després de llogar dues bicis al centre de la ciutat, voliem visitar la peninsula que hi ha passat el centre de Dunedin, la peninsula d'Otago. Sabiem que hi havia 28 Km fins a l'extrem més allunyat, però tinguent tot el dia no ens preocupava massa. El dia era perfecte per fer bici, tapat i sense vent ni pluja. Abans de sortir ens marquem el recorregut en un mapa a boli, i decidin començar.

De seguida que entrem a la peninsula comencem a pujar per uns camins esfaltats i de cases, i fins que no portem mitja hora no abandomen la població. Teniem la intenció de visitar un castell que hi ha al mig, en un dels punts més alts, per tant, al veure la desviació hi entrem. Tot bé, el camí prou fàcil fins a l'entrada del castell, fins que ens trobem una taquilla amb un home que ens diu que s'ha de pagar tant per veure els jardins com per veure el castell (cada cosa per separat, uns 40€).
Decidim tornar enrera i seguir cap al final de la peninsula amb la intenció de veure uns petits bunquers abans d'arribar al final, on hi ha un observatori d'animals. A partir de cert punt agafem un camí de sorra que ens fa baixar fins a nivell de mar, on reseguim dues grans esntrades d'aigua. Just abans de deixar el camí de sorra, ens esperava una bona pujada fins a uns 160 m.
Des de que tornem a agafar la carretera anant reseguint el mar, el camí es fa més fàcil pero no per això més tranquil; a part del trànsit li afegim les gairabé dues hores de bici.

Finalment arribem a l'observatòri. No hi dediquem massa temps ja que just arribar dinem i descansem una estona. La justa per reposar cames i estomac, i tornar a la bici. Eren les 16:15 hrs.

De tornada tot més fàcil, segueix sense ploure i decidim tornar per la carratera plana a nivell de mar (tot i les petites pujades de tant en tant). Son gairebé 30 km. fins al final de la peninsula (més si contem que hem d'arribar al centre i despres pujar al càmping).
La tornada la fem gairabé sense aturarnos, i en bastant menys temps que el camí d'anada ens plantem a l'estació de Dunedin, gairabé al centre.
Menjem algo i pujem direcció al càmping que tot i semblar que ja estavem de la ruta, ens esperava al final d'una pujada criminal de 3 km sense parar.
Per fí al càmping, una dutxa i cap a dormir.

Un dia dur, avui a les 10 ens han entregat un cotxe de lloguer que tindrem 5 dies i ens permetrà visitar els Catlins.
Ara mateix ens trobem a Balclutha planejant la ruta d'aquets 5 dies.
Ens despedin, ja actualitzarem quan trobem una ciutat un cop visitat esl Catlins

PD: Tant en el track de Google Earth com en el de Wikiloc tan sols està marcat el recorregut d'anada de 38 Km (està en dues parts).

Distància: 13 Km
Temps: 2 hores 30 minuts
Punt de sortida: Kaikoura
Punt d'arribada: Kaikoura
Circular: Si
Descripció:
La ruta comença al punt d'informació de Kaikoura, un poble situat a una petita peninsula a la costa est de la illa sud de Nova Zelanda. Durant les dues hores de ruta hem recurregut tota la peninsula pujant i baixant per uns camins preperats i d'altres que ens feien passar per dins de zones més boscoses. La ruta es pot fer en poc més de 2 hores ja que nosaltres vam anar parant per fer fotos i menjar una mica.
Posem unes quantes fotos i la opció de veure el recorregut a Wikiloc o amb Google Earth.